“La política és pel moment. Una equació per a l’eternitat.”
Un any més ha tingut lloc aquesta famosa cursa de cotxes d’època. Disputada cada any des del 1959, en aquesta cursa s’hi poden trobar cotxes d’abans del 1925. La gràcia de la cursa també està en que els participants també van vestits d’acord amb l’època del cotxe, fins i tot, arriben a donar un premi al concursant que porta la millor vestimenta.
Aquí podeu veure algunes fotos. No les he fet jo, jo estava estudiant :-/
Per fi he acabat de triar i pujar totes les millors fotos del viatge pel sud-oest dels Estats Units.
Les fotos les he pujades a la galeria habitual allotjada en aquest mateix servidor. Les podeu trobar aquí. Són un total de 94 fotografies ordenades per llocs. Vaig fer moltes fotos (unes 2gb) i aquestes són les que m’han agradat més.
Vam fer un total de 3700 km per Estats Units:
Tal com m’ha demanat en Cubells, explicaré com va anar l’entrada als Estats Units durant el viatge que vaig fer al sud-oest d’aquest país aquest estiu (les fotos arribaran pròximament).
L’entrada als Estats Units la vam fer per l’aeroport de Chicago. Ja m’havien advertit que a Chicago els policies d’immigració no són tan paranoics com a d’altres aeroports, com per exemple el de Miami. A l’avió ja havíem omplert el paper d’immigració i el de duanes. El primer control que ens vam trobar va ser el d’immigració on hi havia un policia simpàtic que només arribar ens va dir: “Primer de tot, benvinguts a Estats Units”. La veritat és que no m’ho podia creure. Es va quedar el full d’immigració, ens va fer unes fotos i ens va prendre les empremtes dactilars.
Mentre esperàvem les maletes va venir una agent de policia que anava preguntant a tots els que estàvem esperant les maletes que si havíem estat en alguna granja al Regne Unit (l’avió anava de Londres a Chicago).
El més divertit de tot va ser al passar el control de duanes. En entregar-li el full a l’agent, aquest se’l va mirar de reüll i va fer un gest com volen dir: “Va, vinga, passeu, que em feu pena”.
A l’hora de marxar dels Estats Units no ens van demanar res.
En tots els controls policials que s’han de passar abans de pujar a l’avió ens feien treure el portàtil de la motxilla i en tots a excepció del de Barcelona ens van fer treure les sabates. En el control de l’aeroport de Londres vaig ser l’afortunat a qui li va tocar que el “caxegessin”.
Durant l’última part del viatge al sud-oest dels Estats Units, vam anar a San Francisco. Allà vaig veure una espècie de tramvies anomenats Cable Car que em van cridar molt l’atenció.
El Cable Car és un tramvia que pot pujar desnivells pronunciats com els que hi ha a San Francisco. És molt curiós perquè el vagó del Cable Car no té cap motor propulsor. Per les pujades s’agafa a un cable en moviment que passa per sota el carrer i per les baixades simplement frena. En cada tramvia hi ha dos treballadors. Un és el conductor i l’altre fa de revisor i també frena les rodes de darrera del vagó.
En aquesta pàgina web hi ha una animació en la que es pot veure quina funció fa cada palanca que té el maquinista.
L’avió que ens portava des de Barcelona fins a Londres va sortir a l’hora sense problemes, això però, no va evitar que haguéssim de córrer per l’aeroport de Heathrow per no perdre l’avió que ens va portar fins a Chicago. Allà, en pujar a l’últim avió que ens havia de portar fins a Las Vegas, ens van avisar que l’avió tenia una roda punxada, cosa que va fer que sortíssim 1 hora més tard. Vam acabar arribant a l’hotel al voltant de les 3 de la matinada.
El dia 8 d’agost vam estar passejant pels hotels de Las Vegas. Aquesta ciutat és una espècie de parc temàtic sobre diversos llocs del món. Hi ha per exemple un hotel que representa els canals de Venècia, un altre de Nova York, etc.
L’endemà vam marxar cap a un poble situat a prop del Grand Canyon anomenat Tusayan. Durant una bona part del viatge vam estar passant per una espècie de desert i més tard vam entrar en boscos de pins. En arribar a Tusayan, vam anar directament cap al Grand Canyon, que la veritat és que ens va deixar molt bocabadats per la seva grandesa. Després d’anar a l’hotel vam tornar al Grand Canyon per veure-hi la posta de sol.
Avui hem passat tot el dia al Parc Nacional del Grand Canyon. Hem vist esparvers, una hiena, esquirols, etc.
Finalment, demà marxem cap als Estats Units. Esperem que no passi res a l’aeroport.
Per arribar a Las Vegas, haurem d’agafar 3 avions: el primer que ens durà de Barcelona a Londres. Allà n’agafarem un altre fins a Chicago, i finalment a Chicago n’agafarem un cap a Las Vegas.
Estarem un dia sencer a Las Vegas i després anirem passant per diversos parcs naturals, com el del Grand Canyon, el Glen Canyon, el Death Valley, el Yosemite, etc. El recorregut acaba a San Francisco.
Com que ara l’estiu tanco alguns dies el servidor web de casa, he passat el blog del Mr. Server al servidor gratuït que tinc amb el domini, que pagant 3$ li he tret els anuncis que em posaven.
Aquest cap de setmana hem anat a esquiar a Vallnord, Andorra. Ens ha fet molt bon temps, sobretot el primer dia. Pel que fa la neu, no era la millor del món, però no estava pas malament. Ha estat molt divertit!
Aquí teniu una foto de l’estació d’esquí de Vallnord, en concret la part de Pal. Feu click per fer-la gran.
|
|||
