Ja fa temps que es sent a parlar de la neutralitat a la xarxa. Amb aquest terme ens referim a la llibertat de que nosaltres puguem fer el que vulguem amb la connexió a Internet, és a dir, que l’empresa que ens dona accés a la xarxa, no ens pugui filtrar els ports, els servidors als que volem accedir, els programes amb els que accedim, etc.
Avui acabo de llegir aquí que, TACD (Transatlantic Consumer Dialogue), una associació de consumidors d’Europa i els Estats Units, han aprovat una declaració conjunta en la qual es demana els governs que protegeixin aquesta neutralitat a la xarxa. Demanen que es facin unes lleis clares per tal que es conservi aquesta neutralitat.
El nou avió que la companyia americana Boing està desenvolupant (el Dreamliner) podria tenir un greu problema de seguretat, ja que les xarxes d’entreteniment d’abord, les quals els passatgers s’hi poden connectar per navegar per internet, no estan aïllades de la resta de xarxes, com per exemple de la de navegació.
És veritat que només pel fet que no estiguin aïllades no es pot dir que tinguin un problema de seguretat, perquè s’hi poden col·locar tallafocs o el que sigui, però no sé jo si pujaria gaire tranquil en aquest avió.
La companyia ja ha dit que redissenyaria les xarxes per tal d’aïllar les unes de les altres.
Els de Geek and Poke ja han fet la seva interpretació:
El text diu:
Senyores i senyors, benvinguts a bord del nostre 787. Per aconseguir una gran experiència social teniu la possibilitat de controlar l’avió a través del sistema instal·lat en el vostre seient. També comentar…
Vist a The Inquirer.
Acabo de llegir a Barrapunto que l’associació que agrupa els fabricants de mòbil més importants ha decidit adoptar el micro-USB com a conector estàndard, tan per endollar el mans lliures com per carregar el mòbil en si.
Això pot ser una gran cosa si, a més, els fabricants d’altres tipus d’aparells electrònics també prenen aquesta decisió, ja que permetrà portar, quan vas de viatge, només un cable i el portàtil amb el seu carregador, o bé un carregador sol que alimenti un cable usb. A més, en el cas dels mòbils, no caldrà comprar un mans lliures nou cada vegada que un es canvia d’aparell.
L’únic problema és que l’usb només pot donar una intensitat de corrent màxima de 400 mA a 5V, cosa que és poc per depèn quin aparell. Això, però, ho solucionarà la tecnologia PoweredUSB que està desenvolupant IBM i que permetrà una intensitat de fins a 6A a 5,12 i 24 V.
Ja està alliberada la nova versió del WordPress, la 2.3. El canvi més important que té aquesta nova versió són les anomenades etiquetes, que són com les categories però desordenades, encara que pots seguir utilitzant categories. Una de les coses que sempre havia volgut tenir era un núvol d’etiquetes i la nova versió te’n deixa fer un de manera molt fàcil a través dels widgets.
Si no uses el tema predeterminat del WordPress i no hi ha actualització per al tema que utilitzes, si vols que apareguin els noms de les etiquetes hauràs d’editar manualment el teu tema. És molt fàcil i aquí està explicat. Encara que les instruccions són per un tema en concret, són fàcilment adaptables a qualsevol.
Jo el que he fet és convertir totes les categories a etiquetes menys algunes que hem serveixen, per exemple, per decidir si un article va a un planeta. En el tema he posat les etiquetes i he tret la informació de les categories.
L’únic problema de tot això és que en els missatges antics hi ha algunes etiquetes que queden rares, perquè estaven pensades com a categories.
Aquesta podria ser perfectament l’oferta que podria fer un proveïdor de serveis d’Internet en el cas que la neutralitat a Internet s’esvaís. Depen del que es paga es pot accedir a més serveis d’Internet o a menys. En paquet bàsic només pels que fan servir la missatgeria instantània, obren el correu i compren. En el segon paquet pels qui a més, volen poder triar el cercador. I en l’últim, pels qui, a més, volen poder ser partícips d’Internet.
Només esperem que això no arribi mai, ja que acabaria amb la meravella que és Internet avui en dia.
Acabo de llegir un article que m’ha arribat per correu d’una espècie de revista en línia anomenada Zumo de red titulat: ¿Qué hacer con los que abusan del ADSL?:
El problema de la neutralidad de la Red se está convirtiendo en un quebradero de cabeza para muchas telecos e ISPs: ofertan descargas ilimitadas en sus planes de acceso a Internet, aunque ahora algunas empiezan a arrepentirse: “¡Cuidado, no tan ilimitadas!”. Y es que hay usuarios que convierten sus PCs en auténticos agujeros negros de descargas, perjudicando al resto de la comunidad, que tiene que sufrir un servicio más lento por la saturación que provocan unos pocos.
És a dir, tu pagues un preu escandalós i a sobre si uses tot l’ample de banda que estàs pagant ets un mal educat perquè fas que el resta dels usuaris naveguin lents. El món està del revés. Enlloc de culpar a les operadores perquè no tothom pot usar el que està pagant en tot moment i alhora, la culpa és de l’usuari.
Durant l’última part del viatge al sud-oest dels Estats Units, vam anar a San Francisco. Allà vaig veure una espècie de tramvies anomenats Cable Car que em van cridar molt l’atenció.
El Cable Car és un tramvia que pot pujar desnivells pronunciats com els que hi ha a San Francisco. És molt curiós perquè el vagó del Cable Car no té cap motor propulsor. Per les pujades s’agafa a un cable en moviment que passa per sota el carrer i per les baixades simplement frena. En cada tramvia hi ha dos treballadors. Un és el conductor i l’altre fa de revisor i també frena les rodes de darrera del vagó.
En aquesta pàgina web hi ha una animació en la que es pot veure quina funció fa cada palanca que té el maquinista.
