Tag Archive for 'Societat'

En defensa dels drets fonamentals a Internet

Ahir vaig llegir al diari l’avantprojecte de llei que el govern espanyol està preparant. Sota el nom de “Ley de Economía Sostenible” volen modificar algunes lleis que permetran a una comissió del Ministeri de Cultura tancar, sense passar pels tribunals, pàgines web amb enllaços P2P, saltant-se alegrement molts articles de la seva estimadíssima constitució.

I això ja no és només qüestió de si són legals o no aquestes pàgines webs, sinó que s’estan saltant uns drets fonamentals com és el dret a la privacitat, a la seguretat, la presumpció d’innocència, la llibertat d’expressió, a la tutela judicial efectiva… que tants anys ens va costar aconseguir.

Per tot això, m’adhereixo al manifest “En defensa dels drets fonamentals a Internet”:

Davant de la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors d’internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que…

1. – Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.

2. – La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establert a l’article 20.5 de la Constitució, posa a les mans d’un òrgan no judicial -un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.

3. – La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i de futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint barreres a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.

4. – La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5. – Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure de la seva feina amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet això no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.

6. – Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la finalitat que diuen perseguir.

7. – Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.

8. – Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al
futur.

9. – Proposem una verdadera reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10. – En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament totes les parts implicades. No és acceptable que es facin canvis legislatius que afecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

Monstres

L’Obama, per quedar bé, ha dit que ell no posarà traves en què s’investiguin els responsables que van autoritzar les tortures fetes a alguns presoners durant la legislatura de Bush. Tots sabem, que aquests judicis no arribaran mai. Els responsables estan massa a prop de la cúpula del president com per a que siguin investigats.

És molt greu que es practiquessin tortures, però el més fort és que no se’n penedeixen i a més intenten convèncer a la gent que la tortura és una bona solució. Declaracions del “senyor” Cheney:

“Una de las cosas que encuentro preocupantes es que hayan salido a la luz todos esos casos que pueden sembrar un debate legal…pero no han publicado todos los que muestran el éxito de los esfuerzos” de la CIA en los interrogatorios, proclamó Cheney, que no dudó en insistir en que “existen informes que demuestran todo lo que conseguimos gracias a estas actividades. No han sido desclasificados y pido formalmente al Gobierno que los desclasifique ahora”.

Extret del diari Público.

No és el primer cop que fa declaracions d’aquest tipus. Jo el que em pregunto és com s’ho fa aquest seynor per dormir sabent que es tortura d’aquesta manera. Cada vegada les tàctiques d’aquesta gentussa es semblen més a la dels terroristes. Sembla mentida que algú pugui pensar això. Què trist…

No tenen vergonya

Avui torno a comprovar que l’SGAE no té vergonya de res. Acabo de llegir a La Vanguardia, que aquesta societat no ha perdonat el cànon que ha de pagar la TV3 per la música que va sonar durant tot el programa  i el disc que van vendre de La Marató.

La Marató és un programa que emet un cop l’any la TV3 l’objectiu del qual és recaptar diners per invertir-los posteriorment en projectes d’investigació mèdica. En aquest programa participen un número considerable de músics els quals cedeixen els drets de les cançons que canten, però tot i així, l’SGAE ha recaptat els diners que per llei els toca.

La justificació que dona aquesta entitat per recaptar els diners:

Lo hemos hecho con todos los discos que ha sacado La Marató

De totes maneres, encara que sigui molt injust per part de l’SGAE cobrar el cànon i més en aquesta ocasió, el problema principal no és pas seu, sinó de la llei que autoritza això.

El castellà s’està perdent

Encara que el títol sembli una broma, per segons qui no ho és pas. Un grup d’intel·lectuals entre els quals hi ha Albert Boadella (aquest d’intel·lectual no en té res, però bé…), Fernando Savater i Arcadi Espada, han firmat un manifest a favor de protegir el castellà, ja que es veu que la gent no el sap parlar.

La culpa que el castellà – aquella llengua amb 400 milions de persones natives que la parlen i al voltant de 100 milions de persones que l’han apresa, segons la Wikipedia - s’estigui a punt de perdre en segons quins llocs d’Espanya i per tant s’hagi de protegir, la tenen aquestes comunitats autònomes governades pel dimoni que obliguen als alumnes a utilitzar el català com a llengua vehicular. Què bó…

Tot això ho he vist perquè he llegit a Menéame.net que Telecinco s’adhereix a aquest manifest.

Aquí podeu llegir un article molt bo del diari Público titulat El castellano amenazado (y yo con estos pelos), on el seu autor, Joan Garí, fa una reflexió sobre el tema.

No robaria

Acabo de veure aquí un vídeo on miren des d’un altre punt de vist el típic anunci en contra de la pirateria que moltes vegades hi ha davant de les pel·lícules. L’han fet els Verds del parlament europeu, un grup en el que, si no vaig errat, hi ha Iniciativa per Catalunya – Els Verds:

No sigui que hi hagi massa usuaris…

Segons he pogut llegir aquí, l’ajuntament de Barcelona ha informat que no hi haurà servei de bicing a la Zona Universitària (on hi ha algunes facultats de la UB i la UPC)  ja que hi hauria massa gent que l’utilitzaria i es podria col·lapsar.

Té gràcia la cosa, ja que si creuen que utilitzaria molta gent és perquè és una cosa útil i l’ajuntament ha de fer coses útils per la ciutat. Això només confirma el que molta gent havia dit: que el bicing només és una mesura electoralista en el que l’ajuntament no hi té interès i no hi vol invertir, i això que són diuen que són d’esquerres…

Una altra sobre el cànon

Últimament, cada dos per tres parlo sobre quelcom relacionada amb el cànon, però és que cada vegada surten notícies més divertides.

Tots recordareu que quan es va fer la votació sobre el cànon, es va enviar una carta firmada per 50 associacions de 25 països de la Unió Europea demanant que s’aprovés el cànon, ja que la seva supervivència passava per aquest.

Segons he llegit aquí, moltes de les suposades associacions que firmaven aquesta carta no en sabien res del tema. S’ha d’estar molt desesperat per fer una cosa així.

Només cal que soni a tecnicisme

Brillant la notícia titulada El ladrón de Windows del diari El País que he vist a Barrapunto. Té algunes perles com aquesta:

El virus responde a las características de rootkit, y trata de sobreescribir parte del disco duro de un ordenador llamado Master Boot Record, que se emplea para robar la información, ya que aquí es donde se ve si un ordenador está encendido y por tanto se puede acceder a él.

Em pregunto perquè els periodistes parlen de qualsevol cosa sense entendre que estan escrivint. És molt bona cosa informar-se sobre el tema abans de posar una bestiesa com aquesta.

El negoci s’enfonsa

Els directius de l’església catòlica no són bons, i la prova és que cada vegada la gent fa menys cas a l’església. Només fan que espantar els seus clients. Si continuen així hauran de tancar el negoci.

Intenten reflotar el negoci mitjançant manifestacions a favor dels que ell pensen que és la família, però el que no saben és que estem al 2008. Jo els aconsellaria de canviar de model de propaganda perquè el que utilitzen l’únic que fa és perdre més clients.

A mi que els directius no siguin bons m’encanta, perquè d’aquesta manera es destrueixen ells mateixos. No cal fer res perquè el negoci s’enfonsi, només cal que ells mateixos pronuncien unes paraules.

Tot això es pot comprovar a les estadístiques que podeu trobar en aquest article del diari. A Catalunya més de la meitat de les bodes es fan pel civil, i no pas a través del negoci de l’església.

Clar i directe

Acabo de veure a aquí un anunci en contra de les armes de foc als Estats Units. La veritat és que és un dels millors anuncis que he vist mai: clar i directe.

Si no el veieu, feu click aquí.