Quina diferència què hi ha entre el temps que triga a processar el meu blog el pobre servidor amb l’eAccelerator o sense! De més de dos segons a poc més d’un. Si arribo a saber que hi havia aquesta diferència tan gran, l’instal·lo abans. Si no ho havia fet era per la mandra que fa compilar un programa, ja que als dipòsits de l’Ubuntu no hi és. Quin gran invent això dels paquets del Debian! De totes maneres, no n’hi havia per tant…
Primerament hem d’instal·lar les eines de compil·lació i el paquet php5-dev: sudo apt-get install build-essentials php5-dev. Seguidmanet anem a la web del programa i ens baixem la última versió (en aquests moments la 0.9.5.2). Comprovem el hash i la descomprimim.
A continuació entrem a la carpeta on hem descomprimit el paquet i executem les següents instruccions per tal que el paquet quedi configurat:
/usr/bin/phpize
./configure –enable-eaccelerator \
–with-php-config=/usr/bin/php-config
I ara ja podem compilar amb les típiques intruccions. Primer s’ha d’executar make i un cop hagi acabat make install.
Ara ens falta activar el paquet. Haurem d’editar el fitxer /etc/php5/apache2/php.ini i afegir les següents línies en el final del fitxer:
zend_extension="/usr/lib/php5/20051025/eaccelerator.so"
eaccelerator.shm_size="0"
eaccelerator.cache_dir="/tmp/eaccelerator"
eaccelerator.enable="1"
eaccelerator.optimizer="1"
eaccelerator.check_mtime="1"
eaccelerator.debug="0"
eaccelerator.shm_only="0"
eaccelerator.compress="1"
eaccelerator.compress_level="9"
En la primera línia hem de canviar 20051025 per la carpeta que ens hagi creat i que ens haurà dit durant la instal·lació.
Per acabar només ens queda crear la carpeta on li hem dit que podia guardar els fitxers temporals, en el meu cas /tmp/eaccelerator:
mkdir /tmp/eaccelerator
chown root:www-data /tmp/eaccelerator
chmod 770 /tmp/eaccelerator
Com a cosa extra, podem copiar un fitxer a l’arrel del servidor web que ens dirà l’estat de l’eAccelerator. Només cal copiar el fitxer control.php que trobarem en la carpeta on hem descomprimit el paquet i copiar-lo en alguna carpeta en la que el servidor web pugui accedir. Després s’ha d’afegir la línia eaccelerator.allowed_admin_path="/var/www/inex/control.php" al final del fitxer /etc/php5/apache2/php.ini canviant l’adreça per la del lloc hem col·locat el fitxer.
Una mica cansat de que els e-mails enviats des del meu servidor fossin tractats com a SPAM, he configurat el servidor perquè els enviï a través d’una compte del GMail. Buscant vaig trobar un document que explicava com fer-ho amb en Debian i amb l’Ubuntu és exactament igual.
Primerament hem d’instal·lar la versió 4 del Exim que és el MTA (Mail Transfer Agent) que utilitzarem: $sudo apt-get install exim4 Aquesta ordre també s’encarregarà d’esborrar el MTA que està instal·lat de sèrie amb l’Ubuntu: el Postfix. Quan aquesta ordre hagi acaba, iniciarà un assistent que no sé ben bé perquè no té totes les opcions. El millor és prémer Crt+C per interrompre’l i seguidament executar l’ordre $dpkg-reconfigure exim4-config. En aquest assistent li hem de dir les següents coses:
- Que volem que ens talli el fitxer de configuració en uns de més petits (split configuration into small files).
- Triem que el e-mails els enviarà un “Smarthost”, i que els rebrem per mitjà del fetchmail o SMTP.
- A System Mail Name escriurem “localhost”.
- Només escoltarem connexions entrants a 127.0.0.1 (IP Adresses to listen on for incoming SMTP connections).
- Deixarem les altres destinacions per les quals els e-mails són acceptats en blanc.
- Deixarem en blanc les màquines de les quals poden retransmetre seus els e-mails.
- La màquina per la qual enviarem els e-mails és: smtp.gmail.com::587
- Triarem que no volem que s’amagui el nom de la màquina local en els missatges que s’envien.
- I a l’última pregunta també respondrem que no (don’t keep number of DNS-queries minimal).
A continuació hem d’afegir les següents dades en el final del fitxer /etc/exim4/passwd.client:
gmail-smtp.l.google.com:yourAccountName@gmail.com:y0uRpaSsw0RD
*.google.com:yourAccountName@gmail.com:y0uRpaSsw0RD
smtp.gmail.com:yourAccountName@gmail.com:y0uRpaSsw0RD
Recorda de canviar yourAccountName@gmail.com per la teva direcció de correu de Gmail i y0uRpaSsw0RD pel teu password!
A continuació, edita el fitxer /etc/exim4/conf.d/transport/30_exim4-config_remote_smtp_smarthost i afegeix el següent després de la línia hosts_try_auth...:
port=587
I per acabar executa $update-exim4.conf
Si no et funciona, intenta a veure si s’arregla canviant la línia host_try_auth... de l’arxiu /etc/exim4/conf.d/transport/30_exim4-config_remote_smtp_smarthost per això:
hosts_try_auth = ${if exists{CONFDIR/passwd.client} \
{ ${lookup{$host}nwildlsearch{CONFDIR/passwd.client}{$host_address}} }\
{} \
}
M’he comprat un SAI pel servidor web, en concret un APC Back-UPS ES 700VA. M’ha costat una mica configurar-lo per tal que tornés a iniciar el servidor quan la llum es restableix, però al final ho he aconseguit.
Fer que el servidor rebi informació del SAI ha estat el més facil de tot:
- Instal·lem el paquet
apcupsd i, si volem veure l’estat del SAI a través del navegador, també el paquet apcupsd-cgi.
- Editem el fitxer
/etc/apcupsd/apcupsd.conf i canviem el que posi després de UPSCABLE per usb, de manera que la línia quedi amb UPSCABLE usb. En el mateix fitxer també hem de canviar els paràmetres UPSTYPE i DEVICE de manera que quedin així: UPSTYPE usb i DEVICE /dev/hiddev0 (en el cas que el dispositiu sigui el hiddev0) (de fet, si el SAI està connectat per usb, no cal especificar cap paràmetre a device). En aquest fitxer, també podrem configurar, per exemple, el percentatge que ha de tenir la bateria del SAI perquè l’ordinador s’apagui.
- Editem el fitxer
/etc/default/apcupsd canviant el no de la línia ISCONFIGURED per un yes.
- Engeguem el dimoni executant:
/etc/init.d/apcupsd start
Si ho hem fet tot bé, executant /etc/init.d/apcupsd status hauríem de veure la informació del SAI.
Si ara se’n va la corrent, quan la bateria tingui un cert percentatge de càrrega (configurat en el fitxer que hem editat en el pas 2), l’ordinador s’apagarà, però no es tornarà a encendre, degut a un problema amb l’script encarregada de parar l’ordinador. Aquesta part és la que m’ha fet ballar més el cap. Una manera de solucionar-ho és editant el fitxer /etc/init.d/halt i esborrant el valor -p de poweroff="-p" de manera que quedi poweroff="". Aquesta solució té un inconvenient: cada vegada que vulguem para l’ordinador, haurem de prémer el botó d’apagada, ja que se’ns quedarà en “halt”.
