Una vegada més m’ha tocat veure que l’administració d’aquest país del qual hem de dir que som (encara que ens hi sentim una mica estrangers) està al segle passat, o fins i tot, dos segles abans i tot.
Aquí fem veure que impulsem les noves tecnologies amb el DNI electrònic, l’administració electrònica i jo que sé quantes coses més. Però a l’hora de la veritat, les webs de l’administració electrònica per l’únic que serveixen és per consultar i gràcies.
Aquest és el cas de la web de la seguretat social, que per Internet no pots fer ni una cosa tant simple com canviar la direcció postal. Encara sort que es pot fer per telèfon i has d’anar a fer cua. El curiós és que truques i et demana que enviïs un FAX… Això sí, sobretot que el fax que enviïs hi hagi la teva firma i el DNI! Després de dir-me això, l’operador del telèfon de la seguretat social afegeix: “Així podem comprovar si realment ets tu qui fa la petició”. Hem puc imaginar com es deu veure el FAX a l’altra banda de la línia, està clar que no comproven res.
Perquè es cansen tant en fer el DNI difícil de copiar si després l’acabes enviant per FAX!?
De totes maneres, realment el problema està en que són uns ganduls. A veure si no podem ells comprovar el meu padró…
Després de tot això, imagineu-vos que m’ha dit quan li he preguntat si li podia enviar un correu electrònic amb tot aquesta documentació signada amb el meu DNI electrònic…
Encara que el títol sembli una broma, per segons qui no ho és pas. Un grup d’intel·lectuals entre els quals hi ha Albert Boadella (aquest d’intel·lectual no en té res, però bé…), Fernando Savater i Arcadi Espada, han firmat un manifest a favor de protegir el castellà, ja que es veu que la gent no el sap parlar.
La culpa que el castellà – aquella llengua amb 400 milions de persones natives que la parlen i al voltant de 100 milions de persones que l’han apresa, segons la Wikipedia - s’estigui a punt de perdre en segons quins llocs d’Espanya i per tant s’hagi de protegir, la tenen aquestes comunitats autònomes governades pel dimoni que obliguen als alumnes a utilitzar el català com a llengua vehicular. Què bó…
Tot això ho he vist perquè he llegit a Menéame.net que Telecinco s’adhereix a aquest manifest.
Aquí podeu llegir un article molt bo del diari Público titulat El castellano amenazado (y yo con estos pelos), on el seu autor, Joan Garí, fa una reflexió sobre el tema.
Avui mirant el cara a cara entre Zapatero i Rajoy m’he fixat en les gràfiques que sempre presenten. M’encanta com fan anar els eixos. Aquesta gràfica que hi ha a continuació n’és un exemple:
En el debat d’aquesta gràfica haurien dit que en Joan guanya moltíssims més diners que en Pere.
Quina manera més trista de maquillar les dades…
Segons he pogut llegir aquí, l’ajuntament de Barcelona ha informat que no hi haurà servei de bicing a la Zona Universitària (on hi ha algunes facultats de la UB i la UPC) ja que hi hauria massa gent que l’utilitzaria i es podria col·lapsar.
Té gràcia la cosa, ja que si creuen que utilitzaria molta gent és perquè és una cosa útil i l’ajuntament ha de fer coses útils per la ciutat. Això només confirma el que molta gent havia dit: que el bicing només és una mesura electoralista en el que l’ajuntament no hi té interès i no hi vol invertir, i això que són diuen que són d’esquerres…
La nova LSI, la que regula entre altres coses el nou cànon, també té més regalets amagats. Encara que amb el soroll que ha comportat el tema del cànon ha passat desapercebut, la nova llei permetrà que l’administració pública pugui clausurar censurar pàgines web sense una aprovació judicial prèvia. Això si, segons es pot llegir aquí, la vicepresidenta ens recorda que sempre podrem recórrer la decisió, això si, a posteriori. Primer et tanquen la pàgina web i després, si vols, ho pots recórrer davant del jutge, i mentresyant, va passant el temps.
Suposo que el més normal és que a mesura que avanci el temps les llibertats augmentin, però en canvi, passa el contrari. I això que el partit que hi ha ara al govern diu ser d’esquerres…
Per si l’ambient encara no estava del tot crispat amb el tema del cànon, el govern d’Espanya ha decidit obrir una pàgina web penosa sobre la còpia privada. Suposo que el que em fa més ràbia de tot és que aquesta pàgina web l’hem pagat entre tots, i segons el meu parer, només afavoreix a quatre gats… I jo que em pensava que quan arribaven les eleccions els governs intentaven fer el que fos per tenir a la població contenta.
Ho he vist aquí, aquí i potser a algun lloc més.
Avui m’apunto a una cadena que s’ha muntat sobre el cànon. Una altra vegada els polítics han fet el contrari del que van prometre. Després que no vagin preguntant-se perquè la gent no va a votar. A més, encara no puc entendre com és que depèn de quins partits han votat a favor del cànon o perquè alguns han votat en blanc.
Si vols unir-te a la causa, informa-te’n aquí.
Quan fa poc que vaig llegir que a Holanda havien fet un pas endavant i havien votat per unanimitat la implementació progressiva de programari lliure a l’administració pública, llegeixo al Planeta Ubuntu.cat que aquí Catalunya anem justament al revés, caminant endarrere, com els crancs.
I és que, com es pot veure aquí, avui el govern de Catalunya té un reunió on decidirà si es renoven les llicències, que poden arribar a un preu de 12 020 242,09€. Digueu-me pessimista, però n’estic segur que acabaran decidint que fan aquesta renovació. Mira que és trist donar aquesta quantitat de diners a Microsoft, quan amb programari lliure tindríem programes molt millors i encara ens sobrarien diners per invertir-los en alguna cosa més necessària…
El que hem fa més gràcia de tot és aquesta frase que es pot llegir al final de la notícia de Vilaweb abans enllaçada:
Fonts del govern han confirmat a VilaWeb que el nou acord amb Microsoft no impediria l’ús del programari lliure a les administracions i organismes que així ho decidissin.
Faltaria més! Si a sobre obliguen a totes les administracions de la Generalitat a utilitzar per força programari de Microsoft ja podem plegar… Quin país…
Actulització: com ja em temia, han aprovat el pressupost. La notícia aquí.
