“La política és pel moment. Una equació per a l’eternitat.”
Després de preguntar a una persona de confiança 
si la nova versió d’Ubuntu, la Jaunty Jackalope, que està en fase alfa, té molts bugs (sóc temerari però no tant) he decidit actualitzar.
I de moment funciona tot perfecte. M’encanten els nous avisos que surten quan, per exemple, et connectes a un punt d’accés sense fils.
El proper dissabte 29 de novembre a la població d’Amer hi haurà la festa de presentació de la nova versió de la distribució de GNU/Linux Ubuntu: la Intrepid Ibex.
Aquesta festa de presentació, que ha organitzat el grup d’usuaris d’Ubuntu en Català, constarà de vàries activitats:
Durant tota l’estona que durin aquestes activitats, en una sala annexa, es donarà suport tècnic per instal·lar i configrar l’Ubuntu.
Us hi esperem!
Ja feia temps que volia parlar del Synergy. És un programa que serveix per aquella gent que és capaç de tenir més d’un ordinador a sobre la taula, i per tant més d’un teclat i ratolí. La principal utilitat d’aquest és que només sigui necessari un teclat i un ratolí per a tots els ordinadors. A part d’això, també et permet compartir el mateix portapapers en tots els ordinadors.
Tots els ordinadors que uso jo tenen GNU/Linux, però el programa permet controlar diferents ordinadors amb diferents sistemes operatius cada un.
Configurar-lo és facilíssim, i més ara que tenim una interfície gràfica: el QuickSynergy. L’explicació està pensada per Ubuntu (en concret jo l’he provat amb la versió beta de l’Intrepid), però és fàcilment aplicable a qualsevol altre versió.
Primer de tot hem d’instal·lar els paquets synergy i quicksynergy. Un ordinador serà el que controlorà els altres mitjançant el seu ratolí i teclat. Aquest ordinador s’ha de configurar usant la pestanya share. En aquesta pantalla s’han de posar els noms del ordinadors als que es vol accedir. Quan posem el ratolí al cantó de la pantalla, el cursor passarà a l’ordinador corresponent.
A la resta d’ordinadors hem d’usar la pestanya Use i entrar el nom de l’ordinador del qual volem usar el teclat.
Després d’això, ja podem tirar els teclats i ratolins sobrants per la finestra.
Aquesta setmana tothom parla d’aquest nou buscador que han fet uns exempleats de Google anomenat Cuil. En Vicenç Cubells, per exemple, comentava en aquest missatge que aquest nou buscador no guardarà, a diferència de la resta, cap dada sobre la teva cerca.
La meva primera impressió no ha estat gaire bona ja que si poses el meu nom, no surto, i això no pot ser, amb l’important i famós que sóc… xD A part d’això, m’encanta la interfície que té, és molt neta.
El que m’ha picat més la curiositat i ha fet que escrigui aquest missatge, però, és el sistema operatiu sobre el que corre el servidor web d’algunes pàgines d’aquest buscador (no és el cas de la pàgina de cerca, per exemple):
Avui hi ha s’ha celebrat l’últim dia de les Jornades de Programari Llliure que aquest any es celebren a la UPF. Entre la gent que avui havia de fer xerrades, hi ha hagut els ubuntaires. La Lluïsa Núñez ha fet un taller del Gimp, l’Orestes Mas ens ha presentat l’Ubuntu Studio, hem jugat una partida al Freevial amb el Carles Oriol i al Frets on Fire amb els Joves Ubuntaires.
Les fotos aquí, a la galeria dels Joves Ubuntaires (té accés lliure 
) i aquí hi ha un petit vídeo.
Finalment he aconseguit poder sentir música i que es sentin els sons del Kopete a la vegada! (amb escriptori Gnome, clar).
Tal com he llegit aquí, és molt senzill: només cal esborrar tot el contingut del fitxer ~/.kde/share/config/kcmartsrc i posar-hi el següent:
[Arts]
Arguments=\s-F 10 -S 4096 -a esd -n -s 1 -m artsmessage -c drkonqi -l 3 -f
NetworkTransparent=true
SuspendTime=1
I ja està!
Amb això farem passar el so del Kopete pel PulseAudio.
Ja he penjat les fotos del sopar Ubuntaire-Caliuenc d’ahir al grup del Flikcr. No n’hi ha moltes, només 6, així que no necessitareu gaire temps per mirar-les. Una mostra:
Actualització: Per causes en aquests moments desconegudes, encara no apareixen en el grup dels ubuntaires al Flickr, de moment les podeu mirar aquí.
Avui finalment m’ha arribat el ratolí Bluetooth que em vaig comprar. La veritat és que em pensava que trigaria molta estona a configurar-lo després d’haver vist les experiències que ha tingut en PellRoja, però la veritat és que ha sigut molt fàcil, només he hagut de seguir aquestes intruccions, que es poden reduir en:
Primer busquem els dispositius que estan a l’abast per tal d’aconseguir la Mac, que la guardem al portapapers. Això és fa amb: hcitool scan.
Seguidament, editem el fitxer: /etc/bluetooth/hcid.conf, i al final del fitxer hi afegim:
device MOUSE_ADDR {
name "Microsoft Mouse";
}
Reiniciem el dimoni: sudo /etc/init.d/bluez-utils restart, i finalment executem: sudo hidd --search.
Quina diferència què hi ha entre el temps que triga a processar el meu blog el pobre servidor amb l’eAccelerator o sense! De més de dos segons a poc més d’un. Si arribo a saber que hi havia aquesta diferència tan gran, l’instal·lo abans. Si no ho havia fet era per la mandra que fa compilar un programa, ja que als dipòsits de l’Ubuntu no hi és. Quin gran invent això dels paquets del Debian! De totes maneres, no n’hi havia per tant…
Primerament hem d’instal·lar les eines de compil·lació i el paquet php5-dev: sudo apt-get install build-essentials php5-dev. Seguidmanet anem a la web del programa i ens baixem la última versió (en aquests moments la 0.9.5.2). Comprovem el hash i la descomprimim.
A continuació entrem a la carpeta on hem descomprimit el paquet i executem les següents instruccions per tal que el paquet quedi configurat:
/usr/bin/phpize
./configure –enable-eaccelerator \
–with-php-config=/usr/bin/php-config
I ara ja podem compilar amb les típiques intruccions. Primer s’ha d’executar make i un cop hagi acabat make install.
Ara ens falta activar el paquet. Haurem d’editar el fitxer /etc/php5/apache2/php.ini i afegir les següents línies en el final del fitxer:
zend_extension="/usr/lib/php5/20051025/eaccelerator.so"
eaccelerator.shm_size="0"
eaccelerator.cache_dir="/tmp/eaccelerator"
eaccelerator.enable="1"
eaccelerator.optimizer="1"
eaccelerator.check_mtime="1"
eaccelerator.debug="0"
eaccelerator.shm_only="0"
eaccelerator.compress="1"
eaccelerator.compress_level="9"
En la primera línia hem de canviar 20051025 per la carpeta que ens hagi creat i que ens haurà dit durant la instal·lació.
Per acabar només ens queda crear la carpeta on li hem dit que podia guardar els fitxers temporals, en el meu cas /tmp/eaccelerator:
mkdir /tmp/eaccelerator
chown root:www-data /tmp/eaccelerator
chmod 770 /tmp/eaccelerator
Com a cosa extra, podem copiar un fitxer a l’arrel del servidor web que ens dirà l’estat de l’eAccelerator. Només cal copiar el fitxer control.php que trobarem en la carpeta on hem descomprimit el paquet i copiar-lo en alguna carpeta en la que el servidor web pugui accedir. Després s’ha d’afegir la línia eaccelerator.allowed_admin_path="/var/www/inex/control.php" al final del fitxer /etc/php5/apache2/php.ini canviant l’adreça per la del lloc hem col·locat el fitxer.
Fins ara quan engegava algun programa de p2p, cada cert temps el router es reiniciava. Després d’unes investigacions, per fi he descobert per què passava.
El router en qüestió és un Linksys WRT54GL, que funciona sobre Linux. Me’l vaig comprar per canviar-li el firmware que ve de sèrie pel DD-WRT. Aquest firmware permet configurar el router molt més que no pas amb el que ve de sèrie, de fet, et permet fer el que vulguis amb ell, incloent instal·lar-hi programes, ja que tens accés a la consola del sistema.
Per defecte, el router deixa les connexions TCP i UDP obertes a l’espera d’una resposta 3600 segons, un temps massa gran. Com que els programes de p2p normalment no acaben bé les connexions, el router acabava “estressant-se” de tantes connexions obertes, fins al punt de reiniciar-se. La solució és tant fàcil com posar aquest a temps a, per exemple, 120 segons. Encara que també es pot posar més baix, amb aquest ja n’hi ha suficient.
|
|||
