En aquesta pàgina web hi ha dos cançons iguals, una comprimida amb un bitrate de 128 kbps i l’altre amb 320 kbps. Ets capaç de notar quina està codificada amb major bitrate?
Via Pixel y Dixel.
Tag Archive for 'Curiositats'
Brillant la notícia titulada El ladrón de Windows del diari El País que he vist a Barrapunto. Té algunes perles com aquesta:
El virus responde a las características de rootkit, y trata de sobreescribir parte del disco duro de un ordenador llamado Master Boot Record, que se emplea para robar la información, ya que aquí es donde se ve si un ordenador está encendido y por tanto se puede acceder a él.
Em pregunto perquè els periodistes parlen de qualsevol cosa sense entendre que estan escrivint. És molt bona cosa informar-se sobre el tema abans de posar una bestiesa com aquesta.
El nou avió que la companyia americana Boing està desenvolupant (el Dreamliner) podria tenir un greu problema de seguretat, ja que les xarxes d’entreteniment d’abord, les quals els passatgers s’hi poden connectar per navegar per internet, no estan aïllades de la resta de xarxes, com per exemple de la de navegació.
És veritat que només pel fet que no estiguin aïllades no es pot dir que tinguin un problema de seguretat, perquè s’hi poden col·locar tallafocs o el que sigui, però no sé jo si pujaria gaire tranquil en aquest avió.
La companyia ja ha dit que redissenyaria les xarxes per tal d’aïllar les unes de les altres.
Els de Geek and Poke ja han fet la seva interpretació:
El text diu:
Senyores i senyors, benvinguts a bord del nostre 787. Per aconseguir una gran experiència social teniu la possibilitat de controlar l’avió a través del sistema instal·lat en el vostre seient. També comentar…
Vist a The Inquirer.
La foto es titula Pilars de la creació (De: Jeff Hester i Paul Scowen (Arizona State University), i NASA/ESA) i està feta des del telescopi en òrbita Hubble. És d’una nebulosa anomenada Eagle.
Navegant per aquí per allà, he arribat a aquesta pàgina web de la ESA on hi ha, entre d’altres coses, fotos fetes pel telescopi Hubble. A partir d’aquí he anat a l’article de la Wikipedia que parla del Hubble, on he descobert que el Hubble també és de la ESA, cosa que no sabia. He llegit que sinó pugen el satèl·lit d’òrbita, el 2010 entrarà a l’atmosfera.
A la mateixa pàgina de la Wikipedia també he descobert que el substitut del Hubble no es llançarà abans del 2013 i es dirà James Webb. Aquest nou telescopi espacial està desenvolupat per la ESA, la NASA i la CSA (l’agència espacial canadenca). El mirall d’aquest telescopi té un diàmetre de 6,5 metres i es desmuntarà durant el llançament gràcies a uns micromotors de què disposa.
Tal com m’ha demanat en Cubells, explicaré com va anar l’entrada als Estats Units durant el viatge que vaig fer al sud-oest d’aquest país aquest estiu (les fotos arribaran pròximament).
L’entrada als Estats Units la vam fer per l’aeroport de Chicago. Ja m’havien advertit que a Chicago els policies d’immigració no són tan paranoics com a d’altres aeroports, com per exemple el de Miami. A l’avió ja havíem omplert el paper d’immigració i el de duanes. El primer control que ens vam trobar va ser el d’immigració on hi havia un policia simpàtic que només arribar ens va dir: “Primer de tot, benvinguts a Estats Units”. La veritat és que no m’ho podia creure. Es va quedar el full d’immigració, ens va fer unes fotos i ens va prendre les empremtes dactilars.
Mentre esperàvem les maletes va venir una agent de policia que anava preguntant a tots els que estàvem esperant les maletes que si havíem estat en alguna granja al Regne Unit (l’avió anava de Londres a Chicago).
El més divertit de tot va ser al passar el control de duanes. En entregar-li el full a l’agent, aquest se’l va mirar de reüll i va fer un gest com volen dir: “Va, vinga, passeu, que em feu pena”.
A l’hora de marxar dels Estats Units no ens van demanar res.
En tots els controls policials que s’han de passar abans de pujar a l’avió ens feien treure el portàtil de la motxilla i en tots a excepció del de Barcelona ens van fer treure les sabates. En el control de l’aeroport de Londres vaig ser l’afortunat a qui li va tocar que el “caxegessin”.
Durant l’última part del viatge al sud-oest dels Estats Units, vam anar a San Francisco. Allà vaig veure una espècie de tramvies anomenats Cable Car que em van cridar molt l’atenció.
El Cable Car és un tramvia que pot pujar desnivells pronunciats com els que hi ha a San Francisco. És molt curiós perquè el vagó del Cable Car no té cap motor propulsor. Per les pujades s’agafa a un cable en moviment que passa per sota el carrer i per les baixades simplement frena. En cada tramvia hi ha dos treballadors. Un és el conductor i l’altre fa de revisor i també frena les rodes de darrera del vagó.
En aquesta pàgina web hi ha una animació en la que es pot veure quina funció fa cada palanca que té el maquinista.
Els Captcha són uns programes que serveixen per distingir els humans dels bots informàtics. És la típica foto que hi acostuma a haver en una web per enviar un missatge o per registrar-se, on tu has d’escriure el que veus a la imatge en un formulari.
Hi hagut algú que se li ha acudit que això es podria utilitzar per aquelles paraules d’un document escanejat que un programa OCR (són els programes que interpreten les lletres d’una imatge i les converteixen en text) no pot reconèixer, i així ha nascut el reCAPTCHA. És una manera d’aprofitar les hores malgastades en els programes de CAPTCHA:
About 60 million CAPTCHAs are solved by humans around the world every day. In each case, roughly ten seconds of human time are being spent. Individually, that’s not a lot of time, but in aggregate these little puzzles consume more than 150,000 hours of work each day. What if we could make positive use of this human effort? reCAPTCHA does exactly that by channeling the effort spent solving CAPTCHAs online into “reading” books.
De: What is reCAPTCHA?, http://recaptcha.net/learnmore.html
Així és com es titula l’article de la web de la CNN que he vist a la Tafanera.
Feia molt de temps que no veia un article d’aquestes característiques en la premsa d’un altre país i la veritat és que m’ha agradat. L’article explica que molts visitants troben que és la ciutat més cosmopolita de tot Espanya i comenta els problemes que van tenir el català i Catalunya durant el franquisme. També diu que Catalunya és el Québec d’Espanya.
És un article força interessant, que et permet veure les coses des d’un altre punt de vista.
