Avui torno a comprovar que l’SGAE no té vergonya de res. Acabo de llegir a La Vanguardia, que aquesta societat no ha perdonat el cànon que ha de pagar la TV3 per la música que va sonar durant tot el programa i el disc que van vendre de La Marató.
La Marató és un programa que emet un cop l’any la TV3 l’objectiu del qual és recaptar diners per invertir-los posteriorment en projectes d’investigació mèdica. En aquest programa participen un número considerable de músics els quals cedeixen els drets de les cançons que canten, però tot i així, l’SGAE ha recaptat els diners que per llei els toca.
La justificació que dona aquesta entitat per recaptar els diners:
Lo hemos hecho con todos los discos que ha sacado La Marató
De totes maneres, encara que sigui molt injust per part de l’SGAE cobrar el cànon i més en aquesta ocasió, el problema principal no és pas seu, sinó de la llei que autoritza això.
Es veu que ja han sortit les noves tarifes del cànon digital. Si algú vol llegir l’ordre ministerial del BOE, està aquí.
Cada vegada queden menys aparells que no paguen cànon. El que trobo més increïble de tot el que ha de pagar cànon, són els escànners i les impressores. És de domini públic que la majoria de gent que té escànner l’utilitza per escanejar un llibre sencer d’aquells de 500 pàgines una per una per seguidament, imprimir-lo… L’espoli queda de la següent manera:
- Grabadora de CD: 0,60€
- Grabadora de CD+DVD: 3,40€
- CD: 0,17€
- CD-RW: 0,22€
- DVD-R: 0,44€
- DVD-RW: 0,60€
- Memòria USB: 0,30€
- Impressora d’injecció: 7,95€
- Impressora làser: 10€
- Disc dur extern: 12€
- MP3/MP4: 3,15€
- Telèfon mòbil i PDA amb MP3: 1,1€
- Escàner: 9€
A més, si la recaudació no arriba als 110,2 milions d’€, el govern estudiarà apujar una mica més el cànon. Si supera els 117,8 milions d’€ també estudiarà fer una rebaixa.
Encara recordo de les classes de filosofia quan ens deien que els governants han de fer el que porti la felicitat a la majoria de la població. Pel que veig aquesta gentussa no va fer filosofia…
A El País, que són uns venuts, han acabat l’article amb la frase de sempre:
El canon digital, que paga el fabricante, no el consumidor, [...]
El que ha escrit això, realment s’ho creu?
Jo fins ara anava a comprar els CDs a Andorra per no pagar ni un duro de la meva butxaca als desgraciats de la SGAE, però es que ara ho hauré d’anar a comprar tot…
Últimament, cada dos per tres parlo sobre quelcom relacionada amb el cànon, però és que cada vegada surten notícies més divertides.
Tots recordareu que quan es va fer la votació sobre el cànon, es va enviar una carta firmada per 50 associacions de 25 països de la Unió Europea demanant que s’aprovés el cànon, ja que la seva supervivència passava per aquest.
Segons he llegit aquí, moltes de les suposades associacions que firmaven aquesta carta no en sabien res del tema. S’ha d’estar molt desesperat per fer una cosa així.