“La política és pel moment. Una equació per a l’eternitat.”
Finalment he aconseguit poder sentir música i que es sentin els sons del Kopete a la vegada! (amb escriptori Gnome, clar).
Tal com he llegit aquí, és molt senzill: només cal esborrar tot el contingut del fitxer ~/.kde/share/config/kcmartsrc i posar-hi el següent:
[Arts]
Arguments=\s-F 10 -S 4096 -a esd -n -s 1 -m artsmessage -c drkonqi -l 3 -f
NetworkTransparent=true
SuspendTime=1
I ja està!
Amb això farem passar el so del Kopete pel PulseAudio.
Encara que el títol sembli una broma, per segons qui no ho és pas. Un grup d’intel·lectuals entre els quals hi ha Albert Boadella (aquest d’intel·lectual no en té res, però bé…), Fernando Savater i Arcadi Espada, han firmat un manifest a favor de protegir el castellà, ja que es veu que la gent no el sap parlar.
La culpa que el castellà – aquella llengua amb 400 milions de persones natives que la parlen i al voltant de 100 milions de persones que l’han apresa, segons la Wikipedia - s’estigui a punt de perdre en segons quins llocs d’Espanya i per tant s’hagi de protegir, la tenen aquestes comunitats autònomes governades pel dimoni que obliguen als alumnes a utilitzar el català com a llengua vehicular. Què bó…
Tot això ho he vist perquè he llegit a Menéame.net que Telecinco s’adhereix a aquest manifest.
Aquí podeu llegir un article molt bo del diari Público titulat El castellano amenazado (y yo con estos pelos), on el seu autor, Joan Garí, fa una reflexió sobre el tema.
No fa gaire més d’un mes i ja anem pel segon sopar. A veure si aconseguim aguantar aquest ritme.
Ahir ens vam tornar a trobar per a fer la 2a reunió que al final no es va fer. De fet, vam fer un tros de reunió: provar si la guitarra funcionava amb el Frets on Fire. I com es pot veure, funciona:
La resta de fotos estan aquí.
Ahir a la nit vaig presenciar la foguera que s’acostuma a fer al barri barceloní de Sant Andreu com a tants altres llocs dels països catalans. Van llegir el manifest del Canigó, va venir la Satànica, uns bastoners de Sitges, etc. I jo, com no, em vaig dedicar a fer algunes fotos (molt poques) que podeu trobar aquí.
Es veu que ja han sortit les noves tarifes del cànon digital. Si algú vol llegir l’ordre ministerial del BOE, està aquí.
Cada vegada queden menys aparells que no paguen cànon. El que trobo més increïble de tot el que ha de pagar cànon, són els escànners i les impressores. És de domini públic que la majoria de gent que té escànner l’utilitza per escanejar un llibre sencer d’aquells de 500 pàgines una per una per seguidament, imprimir-lo… L’espoli queda de la següent manera:
A més, si la recaudació no arriba als 110,2 milions d’€, el govern estudiarà apujar una mica més el cànon. Si supera els 117,8 milions d’€ també estudiarà fer una rebaixa.
Encara recordo de les classes de filosofia quan ens deien que els governants han de fer el que porti la felicitat a la majoria de la població. Pel que veig aquesta gentussa no va fer filosofia…
A El País, que són uns venuts, han acabat l’article amb la frase de sempre:
El canon digital, que paga el fabricante, no el consumidor, [...]
El que ha escrit això, realment s’ho creu?
Jo fins ara anava a comprar els CDs a Andorra per no pagar ni un duro de la meva butxaca als desgraciats de la SGAE, però es que ara ho hauré d’anar a comprar tot…
Amb aquest missatge taaaaaaaaaaaaaant llarg, queda inaugurat el nou planeta dels ubuntaires joves.
|
|||
