No sé si els polítics són una mica curts o es deixen convèncer massa per certa gent.
Acabo de llegir que han aprovat la nova llei sobre la propietat intel·lectual. Aquesta llei farà que els consumidors hagin de pagar un cànon quan comprin un “suport idoni per grabar i reproduir arxius” és a dir: mp3s, discs durs, memòries extraïbles… Només de llegir aquesta frase ja t’espantes, i és que si ara et compres una memòria extraïble per usb per guardar-hi el TEU treball de recerca, les fotos del TEU últim cap de setmana, etc. hauràs de pagar un cànon pels autors de vés a saber què. Si abans ja ho trobava exagerat amb el cànon aplicat als cd, ara n’hi ha per al·lucinar.
Estic d’acord que hi ha moltíssima gent que fa servir aquests enginys per guardar fitxers il·legals, però també hi ha gent que no. Per exemple jo, faig servir molts DVD per grabar-hi les fotos que JO he fet (ja sap tothom que em coneix que en faig una quantitat impressionant), i com no, aquests DVD els compro pagant el cànon.
Potser el que hauríem de fer és veure aquest cànon des d’un altre punt de vista: com una quota que els ciutadans hem de pagar per tal de poder descarregar tots els fitxers il·legals que vulguem. L’altra solució és anar a comprar tots aquests enginys a Andorra, que de moment, els vénen sense cànon.
